Nenes i nens.

30 10 2017

“Les nenes són més tranquil·les”, “als nens els hi agrada jugar amb cotxes”, “a les nenes els hi agrada el color rosa”, “els nens són més agressius” “és un nen molt nen”….

La idea de que els nens son d’una manera i les nenes d’una altra està molt instal·lada en la nostre manera de relacionar-nos amb la mainada. Es cert, que cada cop som més les persones a favor de la coeducació, però l’inconscient i/o la falta d’autorevisió, d’autocrítica i de treball personal, fa que sovint escoltem frases com les abans esmentades, sense ser conscients de com aquestes petites però grans lectures, són les que refermen el pensament sexista generació darrera de generació.

Si, malauradament tenim tan instal·lada aquesta mirada binària i simplista, que a vegades, tot i situar-nos fora d’aquest pensament, resulta difícil treure’ns tots aquest prejudicis instal·lats al nostre cap i vivim moltes situacions des d’aquest reduccionisme, sense mirar més enllà.

Desprès d’anys al costat de la mainada, podem afirmar que més sovint del que ens pensem aquesta “norma” deixa de ser-ho. Es a dir, dia a dia, quan la mainada viu en un ambient respectuós amb les diferents maneres de construir-se la pròpia identitat de gènere, moltes d’aquests estereotips, deixen de ser-ho. Si!!! A molts nens els hi agrada el color rosa i desprès els hi deixa d’agradar, igual que els hi passa a moltes nenes. La major part dels nens ploren, igual que també ho fan la major part de les nenes. A nens i nenes els hi agrada expressar com es senten, que necessiten i viuen tots tipus d’emocions (rabia, amor, tristesa, gelosia, enuig, por,…) Tant nens com nenes, gaudeixen l’enfilar-se als arbres, de perseguir-se, de jugar a pilota, de ballar, cantar, pintar, lluitar, de pintar-se les ungles, fer-se collarets… perquè les accions son accions i no son propietat ni de nens o ni de nenes. Cadascú és nen o nena a la seva manera, única i irrepetible.

És cert, que a mida que van creixent, amb la necessitat de seguir construint-se com a nen o nena, poc a poc, la major part dels nens van deixant de fer coses estereotipades de nenes, ja que el model dominant masculí que els hi arriba així els hi diu. I exactament passa a la inversa…

Posem atenció en oferir un entorn ric i divers!!!  Deixem enrere la mirada binaria cap a les nenes i els nens! Eduquem en la llibertat de gènere!!! Us convidem a seguir reflexionant i a obrir mirades!!!!

Per això a continuació us proposem un àlbum il·lustrat on nenes i nens, a patir d’imatges i reflexions seves, expliquen les coses que els hi agrada.

 

Niñas y niños

Aingeru Mayor y Susana Monteagudo. Ed. LIT-ERA

“No hay cosas de niños y cosas de niñas”
Candela, 8 años.

En el mundo hay muchas niñas y muchos niños. Miles de millones. Y no hay dos que sean iguales. Cada una, cada uno, es niña o niño a su manera

 

 

 

Adjuntem també, una guia de contes i literatura no sexista http://projecteella.org/guia-de-contes-coeducatius/

i la web de   l’Associació Candela, amb molta informació que pensem pot ser de gran utilitat i que entre d’altres coses, promou la coeducació i l’educació no sexista. Bibliografia recomanada: http://candela.cat/bibliografia/

 

Anuncis




“Preparem els nens per al futur en detriment del seu present”, entrevista a Arno Stern.

25 05 2017

A continuació compartim una breu entrevista a Arno Stern, amb ganes de fer d’altaveu del seu treball i convidar-vos, si no ho heu fet ja, a conèixer la seva experiència. També amb ganes de posar en valor el treball de les persones, que com l’Arno van mirar l’educació i la segueixen mirant des de l’escolta , el respecte, l’acompanyament i l’entusiasme.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170202/413918909867/preparamos-a-los-ninos-para-el-futuro-en-detrimento-de-su-presente.html





La mainada i la tecnologia

20 03 2017

Actualment hi ha un gran debat sobre quan ha d’accedir la mainada a les noves tecnologies. Hi ha partidaris de posar-la al seu abast des de la primera infància i d’altres que pensen que no, que la primera infància és el moment del joc lliure, de l’exploració, dels sentits, de descobrir l’entorn i les seves qualitats, de tocar, d’imaginar…

És per això que volem compartir l’entrevista publicada al Diari de Girona a Álvaro Bilbao, neuropsicòleg i psicoterapeuta.

http://www.diaridegirona.cat/tecnologia/2016/02/12/els-nens-han-passar-els/767273.html





“Otra educación ya es posible”

13 02 2017

En un moment en que torna a rebrotar amb força la crítica a l’Escola tradicional, moltes persones ens plantegem camins diferents en l’educació i aquí sorgeixen moltes preguntes…

portada-otra-educacion_f4a6463c-a18c-4a26-8bbe-0b6f99ba54b2_1024x1024Què és la pedagogia Montessori? Qui i com la va crear? Què és això de l’educació lliure? I la pedagogia Waldorf? Qui o què son… Rebeca Wild, Pikler, Reggio Emilia, Summerhill, educació viva, grups de criança….? Tot un seguit de noms que coneixem més o menys, que potser en algun moment ens han cridat l’atenció …. El llibre “Otra educación ya es posible”, d’Almundena García, editat per Litera, aconsegueix apropar-se al món de l’educació alternativa des d’una mirada crítica i amb tocs d’humor que el converteixen en un llibre entretingut i interessant per a qualsevol lector/ra que vulgui introduir-se a les pedagogies alternatives. 

Fantàstic el recorregut que fa l’escriptora, col·locant cada pedagogia en el context sociocultural i polític de l’època, per tal d’allunyar-se de la simple llistat de dades i permetre que entenguem realment d’on ve cada pedagogia i quina és la seva essència.

Bona lectura!





Francesco Tonucci: “Que un infant vagi sol a l’escola hauria de ser una expressió de confiança”

6 02 2017

Avui volem compartir una entrevista a Francesco Tonucci realitzada per La Directa, on des de la seva postura crítica i sempre al costat de la mainada, reflexiona sobre el model de relació i d’entorn que la lògica dominant els hi ofereix actualment.

frato-2

Com moltes d’altres persones, els nens i les nenes segueixen sent considerada ciutadania de tercera o més. Dia a dia, continuen sent oblidats/des i dia a dia, segueixen essent vulnerats els seus drets. Tonucci reflexiona a l’entrevista per exemple, al voltant de les ciutats com a espais hostils per a la canalla, on no es tenen en compte les seves necessitats ja que no són una prioritat en la nostra societat, perquè no contribueixen al creixement econòmic.

La Directa: Entrevista a Francesco Tonucci: “Que un infant vagi sol a l’escola hauria de ser una expressió de confiança”

Un gust llegir-ho!!! Si us agrada, us animen a compartir-ho!!!

frato





“El sentido del asombro”

18 11 2016

Fa un parell de setmanes, mirant una entrada al blog Café Pedagògic, vaig descobrir a Rachel Carson. Llegir un fragment d’un llibre seu (“El sentido del asombro”) i unes breus línies sobre la seva vida, em van encisar.

sentido_asombro

Los años de la infancia son el tiempo para preparar la tierra. Una vez que han surgido las emociones, el sentido de la belleza, el entusiasmo por lo nuevo y lo desconocido, la sensación de simpatía, compasión, admiración o amor, entonces deseamos el conocimiento sobre el objeto de nuestra conmoción. Una vez que lo encuentras tiene un significado duradero. Es más importante preparar el camino del niño que quiere conocer que darle un montón de datos que no está preparado para asimilar” pag.29

 

Com diria aquesta dona, em va sorgir el WONDER1!    Impulsada per l’emoció vaig començar a investigar sobre ella i es clar, vaig buscar l’article i me’l vaig llegir.    Em va meravellar!!!

El mundo de los niños es fresco y nuevo y precioso, lleno de asombro y emoción. Es una lástima que para la mayoria de nosotros esa mirada clara, que es un verdadero instinto para lo que es bello y que inspira admiración, se debilita e incluso se pierde antes de hacernos adultos” pag 27

Si yo tuviera influencia sobre el hada madrina, aquella que se supone preside el nacimiento de todos los niños, le pediria que le concediera a cada niño de este mundo el don del sentido del asombro tan indestructible que le durara toda la vida….” pag 28

rachel-carson

Font: http://www.pophistorydig.com/topics/rachel-carson-silent-spring.    July 1961: Rachel Carson seaside, examining specimen in jar. Life photo, A. Eisenstaedt.

Rachel Carson (1907-1964) , va ser biòloga i va fer un treball molt important com a ambientalista, de fet, diuen que va ser una de les impulsores del moviment ecologista. Va denunciar l’ús indiscriminat dels pesticides i va senyalar les seves nocives conseqüències per la salut i la natura.

A “El sentido del asombro”, Rachel Carson amb un estil ple de tendresa i humilitat, descriu i reflexiona sobre la seva pròpia experiència, i ens fa arribar, de manera senzilla i profunda, com podem acompanyar les ganes de descobrir, sentir, conèixer i aprendre de la canalla.

Us convido a indagar en la història d’aquesta dona i sobretot a mantenir la curiositat i la capacitat de commoure’ns, sorprendre’ns i entusiasmar-nos al llarg de la vida, i com sovint dic, a no oblidar el nen o nena que portem dins!!!!

1 Wonder és una paraula anglesa que te doble accepció: SORPRESA/ENTUSIAME i PEGUNTAR-SE.




Autonomia i moviment lliure!

21 10 2016

Aquesta setmana volem compartir un article de Judit Falk recollit a la revista Infància que hem estat treballant a la reunió mensual del grup de criança. En aquesta primera reunió del curs, hem començat fent una introducció sobre la importància d’acompanyar a la mainada afavorint la seva autonomia i respectant el moviment lliure. Desitgem que aquest article us agradi i sigui inspirador.   

Los fundamentos de una verdadera autonomía”. JUDIT FALK, Infancia nº 116 2009