La por. Com podem acompanyar les pors infantils?

29 01 2014

Comissió pedagògica, desembre’13

Aquest és un tema que hem treballat a la reunió del grup de criança a petició de les mares i pares. Aquestes són les reflexions que hem extret compartint idees, opinions, llegint petits textos…

 

QUÈ ÉS LA POR? La por és una emoció1 que podem experimentar des del naixement i al llarg de tota la vida. Existeixen molts graus de por, els menors són la desconfiança i el temor i els majors el terror o el pànic, o la fòbia irracional.

La por (en petit grau) és un mecanisme de defensa que ens ajuda a evitar situacions potencialment perilloses, que permet a la persona preparar-se per reaccionar en situacions adverses amb més rapidesa. La por apareix quan es sent perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És la resposta que prepara el cos per a reaccionar davant la situació que genera perill. Podem dir que tenir por és necessari quan ens ajuda a estar alerta, preveure i prendre precaucions, en front de situacions de risc o de perill.

Així, la por pot generar un “estrès positiu”, que posa en alerta les capacitats de la persona, fent que temporalment siguin majors a l’habitual.

Per altra banda, hem de ser molt conscients, que la por és una emoció que pot ser apresa (l’objecte que genera por) i també que pot esdevindre una emoció paralitzadora (física i psíquicament) quan és té en alt grau. Malauradament, per això, sovint s’utilitza la inducció a la por com a eina de control i de manipulació individual i social. De fet a la mainada sovint se l’educa amb la cultura de la por; observem com s’utilitza la por per dominar i dominar a la mainada (vindrà el coco, li diré al teu pare, si t’apropes et mossegarà…).

El pànic o la fòbia és una por que està fora de lloc. És una por exagerada, que apareix o persisteix a edats poc freqüents (la por dels gossos és habitual als tres anys, i sol ser una fòbia als quinze), es repeteix davant la mateixa situació o objecte, és persistent, i altera la vida de la persona, essent una font d’angoixa i de patiment.

L’EVOLUCIÓ DE LES PORS SEGONS MOMENTS DE DESENVOLUPAMENT

Els diferents moments de desenvolupament porten associats un tipus o altre de por. Sovint, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament, a mesura que la mainada va adquirint experiència respecte a elles. Segons com gestionem les nostres pors i com acompanyem les pors de la canalla, poden perdurar, en alguns casos, fins a l’adolescència i l’edat adulta.

· Al voltant dels 0 a 1 any:

Les més comunes són envers allò desconegut, a les alçadesi a la separació dels pares.Aquests tipus de pors podem dir que són instintives i d’un alt valor adaptatiu. La mainada expressen aquestes pors mitjançant el plor i són senyal d’un bon desenvolupament, ja que indiquen que comencen a diferenciar-se dels altres i a prendre consciència del seu entorn.

· Al voltant dels dos-tres anys:
En aquest període sol intensificar-se la por a la separació dels pares, pors relacionades amb animals, sorolls forts com poden ser els d’una tempesta, motos, veus greus…, persones estranyes.

Normalment, la presència comprensiva i afectuosa de les pamares és suficient perquè el nen/nena es calmi en el moment, però no hem de creure que no tornarà a passar. De fet, caldrà un temps, diferent en cada nen/nena, i paciència per part de les pamares, perquè el fil/fillal acabi controlant la por i es senti més segur.

·Al voltant dels 3 fins al voltant dels 6:

S’inicia una evolució de les pors infantils. Es mantenen les de l’etapa anterior (estranys, sorolls, etc.) i van incrementant-se els possibles estímuls potencialment capaços de generar por. Això va en paral·lel al desenvolupament cognitiu. Ara poden entrar en escena els estímuls imaginaris, els monstres, els fantasmes, o algun personatge del cinema.

Pensem que és molt important tenir present això i no generar pors a la mainada, reflexionar sobre quins contes expliquem, si en la nostra relació educativa utilitzem amenaces i la por per dominar-los…

També apareix la por a la foscor, a estar sol, als animals i a elements de la natura (p.ex. trons). La majoria de les pors als animals comencen a desenvolupar-se en aquesta etapa i poden perdurar fins a l’edat adulta.

També es posen de manifest temors que corresponen a emocions contradictòries dins el món intern de la canalla. Se sent confós quan sentiments negatius i agressius es contraposen a l’estima que sent pels seus pares i educadors, ja que són els que tenen cura d’ell i al mateix temps li posen límits.

· Al voltant dels 6 fins al voltant dels 9 anys:

En aquesta etapa, el nen/a arriba a la capacitat de diferenciar les representacions internes de la realitat objectiva. Les pors començaran ara a ser més realistes i específiques, aniran desapareixent els temors a éssers imaginaris o del món fantàstic. Prenen el relleu com temors més significatius el dany físic (accidents), els metges (ferides, sang, injeccions) o la por a la mort.
Pot començar a aparèixer, depenent de les circumstàncies, temor cap al fracàs escolar (por al ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives), temors a la crítica i pors diverses en la relació amb els seus iguals (por cap a algun company en especial que pot mostrar-se amenaçador o agressiu).
La por a la separació o divorci dels pares estaria ara present en aquells casos en què el nen percebi un ambient hostil o inestable entre els progenitors.

· Al voltant dels 9 fins al voltant dels 12 anys:

Segueixen algunes pors de l’etapa anterior com la por al dany físic : als accidents, incendis, catàstrofes naturals, a contraure malalties greus, etc. i al divorci dels pares. Es redueixen significativament les pors a animals i a estímuls concrets per intensificar-se les preocupacions derivades de la crítica, el fracàs, el rebuig per part dels seus iguals (companys de classe), o amenaces per part d’altres nens de la seva edat i que en aquesta etapa seran valorades amb major preocupació que en l’anterior.
Solen també aparèixer les pors derivades del canvi de la pròpia imatge que comencen a sorgir al final d’aquesta etapa.

· Al voltant dels 12 fins al voltant dels 18 anys:

Es segueixen mantenint els temors de l’etapa anterior però prenen més força les relacionades amb l’autoestima personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al fracàs) i amb les relacions socials (reconeixement per part dels altres, sentir-se part d’un grup, habilitats socials,…).
Decauen els temors relacionats amb el perill i la mort. L’adolescència és una etapa de “ruptura” amb la barrera protectora familiar i de necessitat de recerca de la pròpia identitat. És possible que el jove senti la necessitat de provar-se davant de situacions de risc potencials per autoafirmar-se davant els seus iguals i demostrar que ha deixat enrere certes etapes infantils.

COM ACOMPANYEM LA GESTIÓ DE LA POR I LA FÒBIA

Com acabem d’explicar, hi ha unes pors molt habituals relacionades amb cada edat i en general, les pors infantils desapareixen espontàniament a mida que es va creixent, en un període d’entre 1 i 4 anys. De vegades poden sorgir més endavant, canviades de forma o de contingut. Per exemple: La por a allò estrany pot transformar-se en timidesa, la por a allò diferent en racisme,…

És molt important reconèixer la por com una emoció i fer-la lícita. A vegades sembla que estigui prohibit sentir por, la canalla aprèn a ocultar-la i això pot perjudicar molt. Les pors s’han de reconèixer, airejar-les, acceptar-les i gestionar-les.

És molt important aprendre quines pors tenim, reconèixer quines són d’utilitat (com hem dit abans la por pot ser molt útil) i quines no ho són per poder gestionar-les, perquè no ens treguin autonomia i ens dominin.

La por, com la tristesa, el dolor i la pena, formen part de l’ésser humà de la mateixa manera que l’alegria i la joia.

Per acompanyar la por és important:

· Tenir present que l’aparició de les pors infantils formen part del seu procés de desenvolupament i que la major part d’aquestes desapareixen de forma espontània un cop la canalla s’hi ha familiaritzat amb la situació que li generava por i ha après a gestionar-la.

· Observar com ens sentim nosaltres quan veiem que el nostre fill/a té por (estem tranquil·les, ens sentim inquietes,…).

· Viure la situació amb tranquil·litat.

· Parlar sobre la por i sobre el malestar que ens genera, reconèixer les nostres pors i les de persones properes.

·Concretar la seva por (què és el que l’espanta). Posar paraules a allò que està sentint el nen/a de forma clara, precisa i afectuosa.

· Acompanyar aquesta por, parlar i veure el perquè d’aquesta, potser parlant-ne i encarant-la, desapareix (com per exemple que un nen/a de tres anys tingui por d’una marieta, en aquest cas podem explicar-li que la marieta no pot fer-li cap mal ja que és molt petita en relació a ell o ella, podem llegir coses sobre la marieta, si vol pot veure com l’agafem, si la vol tocar…etc.).

· Donar eines per disminuir la seva ansietat quan estigui propera la situació desencadenant de la por.

· Estar atentes en les situacions on preveiem que pot tornar a sentir por per poder atendre les seves necessitats.

. Evitar transmetre al nen les nostres pròpies pors i inseguretats. Cal evitar, tant com sigui possible, atemoriments innecessaris.

· Prendre’s seriosament la por del nen/a, no trivialitzar-ho ni ridiculitzar-ho (cal tenir present que encara que no l’entenguem, el nen té una por real). És important ser comprensius.

· Evitar sobreprotegir al nen/a quan aparegui la por, perquè això el portaria a pensar que existeix un perill real respecte a el que ell sent.

· No forçar mai al nen/a a enfrontar-se a l’objecte o situació que origina el seu temor, ja que això pot fer augmentar la seva angoixa.

· No permeteu que els altres nens se’n riguin o se’n burlin. Tothom pot patir algun problema i cal entendre-ho i ser solidari, no fer-ne escarni.

· Tenir paciència davant d’aquestes situacions ja que possiblement caldran unes quantes situacions similars per a que el nen/a vagi agafant confiança i adquirint seguretat.

· Evitar el visionat de pel·lícules, jocs, contes o activitats que comportin violència, por o pànic així com els missatges amenaçadors (si no t’ho menges cridaré a l’home del sac, si no et portes bé l’hi diré a al llop que et vingui a buscar…).

RECURSOS:

  • Contes. Podem buscar i explicar o llegir històries que facin referència a situacions en que es puguin sentir identificats o bé en que puguin agafar simpatia pel personatge que els fa por.

  • Jocs. Jugar a la foscor amb llanternes, jugar a construir el monstre que et fa por i després destruir-lo, etc.

  • Activitats. Es poden realitzar activitats que tinguin com a finalitat treballar l’emoció de la por (per exemple és pot dibuixar un fantasma “traga pors”, i cadascú/una pot escriure en uns paperets quines són les seves pors i després posar-les en comú i anar posant-les a la boca del fantasma per tal que es mengi totes les pors de tothom). Aquesta activitat afavoreix parlar-ne, compartir les que viu cadascú, veure que són generals, etc.

1 L’ entenem com a reacció psicofisiològica davant de certs estímuls ambientals o de un/una mateix/ixa.

Anuncis

Accions

Information

4 responses

20 06 2016
Anna

Moltíssimes gràcies aquesta informació m’ha sigut molt útil per poder ajudar el meu fill de 4 anys!

20 06 2016
lagatzara

Hola Anna! M’alegro molt que t’hagi servit!
Salutacions des de Gatzara!

12 04 2016
sara

Per si a algú li serveix el consell, hi ha diversos llibres per ajudar a superar la por a la foscor en nens. Però el nostre favorit és un titulat “¿Dónde estás oscuridad?”, Que també està publicat en català “On ets foscor? Aquest llibre és especialment recomanable perquè és un llibre que ja han recomanat molts professors d’infantil com el millor que hi ha amb aquesta finalitat. Gràcies, Sara, mare del Pep.

18 04 2016
lagatzara

Moltes gràcies per la recomanació, Sara!
El buscarem a la biblio.
Els llibres son una bona eina per acompanyar la por i altres emocions. Sempre surten converses ben interessants quan llegim, la mainada s’implica moltíssim, sovint d’identifica amb els personatges i expliquen les seves vivències en relació a la narració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: