Com acompanyem els conflictes infantils?

25 11 2012

Comissió pedagògica Gatzara, Octubre’12.

El tema dels conflictes és una qüestió que ens genera molts replantejaments, dubtes, ens trobem desorientats i desorientades perquè ho volem fer diferent a com ho hem rebut la majoria de nosaltres. Pensem que el càstig no és la solució, però Quina és la solució? Com ho hem de fer?… i busquem fórmules que ens expliquin com els hem de gestionar.

Podem definir el conflicte com una reacció emocional dolorosa davant d’una situació que crea malestar degut a un malentès, desequilibri, invasió de l’espai físic i/o emocional, …

En tota relació sorgeixen situacions de conflicte o situacions en les quals no ens sentim bé, i segons com les gestionem ens poden ajudar a créixer o poden fer que ens tanquem, agafem complexes, pors… En la societat què vivim, els conflictes es veuen com situacions negatives (ens fan sentir malament, xoca el desig propi amb el de l’altre, por….) i oblidem que de les situacions de conflicte podem aprendre moltes coses: a expressar com ens sentim, a escoltar com es sent l’altre, a buscar solucions per a que tothom es senti bé…

Tot i que podem aprendre coses, fins que el conflicte no està resolt, aquest sol generar molt malestar tant per les persones que l’estan visquent directament, com si l’estem vivint indirectament. Com a mares, pares, persones que acompanyem en el creixement de la canalla… no ens agrada que ho passin malament, que els nostre fill pateixi, que sigui qui ha fet patir a l’altra… Són situacions que ens remouen i sovint dubtem sobre que hem de fer.

Des de Gatzara pensem que no existeixen fórmules màgiques per a poder acompanyar tots els conflictes ja que cada intervenció s’ha d’ajustar a la situació concreta, doncs no hi ha dos conflictes iguals, són molts els factors que intervenen. Tot i això si que entenem que per acompanyar els conflictes des d’una actitud respectuosa hem de partir de:

– Ser conscient de com resolc jo els meus conflictes.

– Preveure situacions que poden generar conflicte perquè es donin els mínims possibles.

– Ambient relaxat i segur.

– Vetllar per la seguretat física i emocional de cada nen/nena.

– Cada situació de conflicte és singular i es valorarà si cal intervenir i s’ajustarà la manera de fer-ho a cada moment concret. Hem de tenir també molt present que la intervenció serà diferent segons la maduració dels nens i nenes. La intenció és que la presència adulta vagi a menys, que siguin capaços de resoldre aquestes situacions tot sols i arribin a ser autònoms en la resolució de conflictes.

– Apropar-nos al lloc del conflicte i posar-nos a l’alçada de la canalla implicada. Evitar intervenir des de la distància i parlant fort, és una situació intima.

– Estar tranquil·la i buscar tranquil·litat en els altres (des de la calma transmetem que reconeixem el problema i que es pot fer alguna cosa per solucionar-ho).

– Preguntar que ha passat, com estan, parafrasejar, preguntar que es pot fer per resoldre la situació, acompanyar en l’acció i preguntar com es senten després de que s’hagi trobat una solució (PARLAR DELS SENTIMENTS). Quan no parlen, estar tranquil·la, buscar el contacte, descriure la situació i el que expressen (sembla que no li ha agradat, està plorant) i comunicar el límit (amb la paraula i el gest).

– No hi ha pressa en trobar una solució, lo important és el procés que fem per resoldre’l i que trobin la solució ells mateixos. Si encara són petits, oferir propostes per a solucionar el conflicte en que les parts implicades estiguin d’acord i es sentin bé.

– Molt important no generar sentiments de culpabilitat i no jutjar. Es tracta d’incidir en l’acció en sí i no en la persona.

– Molt important saber en quin moment maduratiu està cada part. (No és el mateix que un conflicte es doni entre la canalla d’edats semblants, que entre canalla de moments maduratius molt distants).

Conflictes i possibles acompanyaments:

– Una nena li treu una cosa a un altre i aquest no està d’acord, s’enfada i plora.

Per ex: Anem a veure que li passa al que plora. Li preguntem si vol que l’acompanyam a parlar amb l’altra. Acompanyem a explicar-li que el tenia l’altre i que s’han de demanar les coses. Obrim la ma perquè ens el torni. Si no el torna podem oferir altres solucions com: canviar-li per una altra cosa, demanar-li que quan acabi li torni….

– Un nen està picant a un altre. Per ex: Ens apropem, parem l’acció. Explicant que no és pot picar als companys, que si necessita picar podem buscar on fer-ho. Preguntem com es sent a cada part.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: