El joc

13 01 2012

EL JOC
Per la comissió pedagògica de l’ASSOCIACIÓ GATZARA (gener 2012)

“Los juegos infantiles no son tales juegos, sino sus mas serias actividades. “  Michel de MONTAIGNE (S.XVI, filòsof, escriptor, humanista)

“El joc en l’infant equival al treball en l’adult”  
Maite Garaigordobil (Actual, psicòloga i investigadora)

Ja fa  segles que pedagogs, psicòlegs, biòlegs… s’interessen per l’activitat dels nens i nenes, activitat insaciable (si observem a la canalla ens adonem que no paren de fer coses), innata (sense que ningú els ensenyi, tota la canalla realitza el mateix tipus d’acció i passa per diferents tipus d’activitat), impulsiva (surt de dins i respon a totes les curiositats i necessitats que van sorgint….) i repetitiva (repetint les accions anem assolint aprenentages per fer-ne de nous).
Al llarg dels anys s’ha anat reafirmant que aquesta activitat pròpia de la canalla és imprescindible per al desenvolupament harmònic i alhora és la base de presents i futurs aprenentatges (aprenentatges més formals).
Quan parlem d’aquest tipus d’activitat tornem a entrar en la dificultat semàntica de les paraules. L’activitat vital infantil ha estat denominada de diferents maneres segons la persona que en fa referència.
Per exemple Pestalozzi parlava d’experimentació i activitat, Froëbel de joc, Montessori activitat i acció, Freinet de treball…  Tots feien referència al mateix, tots estaven d’acord en que és molt important respectar els ritmes i els processos de cada nen i cada nena.

El concepte que més s’ha assentat en referència a l’activitat infantil en la nostra societat és la idea de joc, en molts casos traient-li la importància que té o bé, en l’altre extrem, utilitzant-la per a encabir continguts curriculars en la canalla.

Per a nosaltres el joc (activitat, acció, experimentació, treball) és una activitat molt important i seriosa, no té edats i és  motor de l’aprenentatge. Per això veiem necessari  rescatar la idea que el joc o activitat plaent és imprescindible per al desenvolupament harmònic de les persones en totes les edats.

Prenem unes frases per reflectir la importància d’aquesta idea: .

“Es en el juego y sólo en el juego que el niño o el adulto como individuos son capaces de ser creativos y de usar el total de su personalidad, y sólo al ser creativo el individuo se descubre a sí mismo.”   Donald Winnicott (S.XX, pediatra i psicoanalista)

“En mi casa he reunido juguetes pequeños y grandes, sin los cuales no podría vivir. el niño que no juega no es niño, pero el hombre que no juega perdió para siempre al niño que vivía en él y que le hará mucha falta.”  Pablo Neruda (S.XX, escriptor)

EL JOC ÉS UNA ACTIVITAT…

  • universal,
  • agradable i plaent,
  • lliure i voluntària,
  • que trobem a totes les cultures,
  • que l’ésser humà practica al llarg de tota la seva vida.
  • transcendental i fonamental per l’evolució, el desenvolupament i la maduració de l’ésser humà.
  • on cada cultura té uns elements que la caracteritzen, els quals afecten a l’experiència lúdica dels infants. Aspectes com la consideració de la infància i el paper que té dins de la societat, l’ordre social establert o el medi on es troba aquesta cultura… afecten en la consideració social del joc.
  • que ha existit sempre formant part dels esdeveniments i activitats de la vida diària (molts  jocs  es reprodueixen a la majoria de societats i cultures).

EL JOC INFANTIL: els infants mitjançant el joc espontani descobreixen les seves possibilitats, aprenen a conèixer el món que els envolta i interpreten la realitat, assagen conductes socials i assumeixen rols, aprenen regles, regulen comportaments, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos, emocions i satisfan fantasies. Per això considerem el joc com una de les activitats bàsiques de la infantesa, indispensable pel desenvolupament psicomotor, intel·lectual, afectiu i social dels infants.  El joc contribueix al desenvolupament integral de l’infant, es una activitat globalitzadora.

L’activitat lúdica és un dels principals i més efectius motors de desenvolupament. El joc possibilita a l’infant espais per assajar, provar, explorar, experimentar i evidentment, interactuar amb els objectes i les persones del seu entorn i que a la vegada contribueixen a satisfer les seves necessitats de coneixement i d’acció.

L’etapa de desenvolupament de cada nen i nena condiciona el joc, en la mesura que les capacitats que es tenen en un moment donat determinen el tipus de joc en relació amb l’edat. A la vegada el joc  condiciona al desenvolupament de la canalla.

A què juguen els nens i les nenes, per a què juguen i com evolucionen aquests jocs?

Abans que res aclarir que hi ha diverses maneres de classificar els tipus de jocs que apareixen en els primers anys de vida, també que existeixen diferències en la classificació de l’ordre d’aparició segons les edats i que molts d’aquest jocs coexisteixen en una mateixa etapa d’edat.

Nosaltres hem escollit una classificació vinculada a la psicomotricitat vivencial que parteix de la idea de desenvolupament integral de les persones, és a dir, que l’activitat infantil (el joc) influeix en el desenvolupament global (emocional, físic i psíquic).

Després dir, que cada persona és un món, té un ritme propi i recorrerà un camí únic passant per aquests jocs (endavant, endarrera, dins i fora de la següent classificació) però, tot i així, ens pot ser útil a nivell orientatiu.

TIPUS DE JOCS (ordenats aproximadament segons van apareixent) :

– Jocs de criança o de maternatge : apareixen de forma natural entre mare i nadó. Són jocs de relació amb l’adult i de contacte corporal. Exemples: massatges, manipulacions o pressions, embolcallar en teles, “jocs de falda”, dur en braços,… Donen seguretat al nadó, contenció (la sensació de sentir-se contingut, com ho estava al ventre de la mare), reconeixement al nadó i ajuden a establir els nous vincles.

– Jocs sensoriomotrius (sensacions i moviment), dels primers mesos als 6/7 anys (més tard també existeixen tot i que no són tant importants ni ocupen tant de temps en les vivències de la canalla i dels adults) : relacionats amb el plaer de descobrir l’entorn proper a partir dels sentits i de moure’s de forma espontània. El moviment lliure és per al nadó i per al nen/a una necessitat bàsica.  Aquest és un joc més evolucionat que l’anterior ja que és el nen/a qui controla el seu moviment. El plaer, en aquest cas, consisteix en el domini que assoleix sobre el propi cos i el medi exterior : rodar sobre si mateix, agafar coses, reptar, gatejar, aixecar-se, seure, caminar, córrer, saltar, lliscar, llençar, trepar,…
Les sensacions corporals que experimenten són molt importants per aconseguir un control del cos en el moviment i unes nocions relatives a l’esquema corporal (eixos, plans, articulacions, lateralitat,…), d’estructura de l’espai (orientacions, càlcul intuïtiu de distàncies,…) i del temps (els diferents ritmes de moviment).

– Jocs de manipulació, dels primers mesos al voltant dels 2 anys : Es tracta d’explorar el món dels objectes. El nadó i el nen/a necessita explorar amb tots els seus sentits tot tipus d’objectes diversos, ja que aquestes exploracions seran la base per desenvolupar més endavant la intel·ligència concreta. El nen/a va assolint les nocions fonamentals per entendre el món físic (quantitat, volum, pes,etc.).

Segons Piaget la intel·ligència abstracta i formal es fonamenta en la intel·ligència sensoriomotora (joc sensoriomotriu, d’exploració de les possibilitats del cos i del cos en l’entorn i joc de manipulació).

– Jocs presimbòlics, al voltant d’1 any fins al voltant dels 2/3: aquests estan relacionats amb el procés de construir-se una identitat pròpia, física i emocional, separada de la mare. Comença el procés de diferenciació i individuació. Són exemples : allunyar-se-apropar-se, aparèixer-desaparèixer, omplir-buidar, ajuntar-separar, … Ajuden a desenvolupar la capacitat cognitiva i emocional necessària per poder afrontar l’absència de la mare i del pare (separació i retrobament).

– Joc imitatiu en mirall, des dels primers mesos al voltant dels 2 anys.
Consisteix en que el nen/nena imita les expressions de la cara i els gestos de l’adult/ta, fent també el nen/a  els seus propis gestos.  Aquest joc afavoreix el procés de diferenciació del que hem parlat en els jocs presimbòlics.

– Joc pulsional, al voltant dels 2 i mig fins als 6/7 anys: És un joc on predomina la descàrrega d’energia de gran intensitat i, generalment, amb una càrrega important d’agressivitat. Exemples : tirar-se contra matalassos, picar, destruir torres de coixins, “tirar” als adults a terra,… Des del nostre punt de vista l’agressivitat és natural i ha de poder ser expressada per tal que evolucioni (que pugui sortir a fora, sense fer ni fer-se mal, i canalitzar-se de forma creativa).  Expressar-la no la promou, sinó  al contrari, permet la seva evolució. Aquest joc és important per manifestar emocions (sense culpabilitats) i no negar-les.

– Joc simbòlic, al voltant dels 2/3 fins als 6/7:  quan el nen/a juga una ficció de forma espontània, que li surt de dins, és a dir, fa “com si”. Primer són accions que realitza de forma fictícia (menjar, dormir,…), després serà un nino a qui ho farà, fins que arribarà a jugar a rols més complexos de personatges (fer de pare, mare, nadó, pagès, bomber,…). De les diferents funcions que té aquest joc en destaquem dues:
– Li permet anar elaborant la seva vida afectiva, i el món de les emocions. El nen/a juga a reviure situacions viscudes (reals o fictícies extretes de contes, històries, imaginació)  exterioritzant així les emocions que ha sentit. El fet de posar paraules i veure les coses des d’un altre punt de vista pot ser alliberador. Aquest mecanisme li ajuda a superar les seves pors.
– Li facilita l’aprenentatge dels rols socials i culturals : representant diferents personatges del seu entorn el nen/a va aprenent l’estructura social en la que està immers.
A nivell cognitiu el joc simbòlic (fonamentat en la ficció) és la base de la capacitat  d’abstracció necessària per a l’aparició del llenguatge. (Es representa un personatge diferent d’un mateix – s’utilitza una paraula per representar un objecte, el llenguatge).

– Jocs d’experimentació i creació amb els llenguatges expressius, al voltant dels 2 anys fins als…. : Es tracta d’inventar, provar, experimentar, crear amb el llenguatges expressius (plàstics, musicals, corporals…)

– Joc de construcció i representació, al voltant dels 3 anys fins als … : Es tracta de plasmar les seves vivències utilitzant diversos llenguatges expressius (escultura, dibuix, escriptura…): de dibuix, pintura, modelatge, construcció,…
– A nivell emocional, li permet distanciar-se de les emocions, fent una representació de l’acció viscuda.
– A nivell motriu afavoreix la precisió.
– A nivell cognitiu afavoreix l’anàlisi de com és la realitat , la formació d’estructures de l’espai i els objectes (per exemple: com és una casa i com la represento,…) i també li ajuda a expressar la seva imatge corporal (per exemple: dibuixant-se a ell/a mateix/a o a altres persones).

– Jocs tradicionals de ritmes i cançons : Amb ells desenvolupen la memòria corporal, l’habilitat i el ritme. Els permet participar en un context social (com un ritual) i això els aporta seguretat. També els aporta un coneixement intuïtiu sobre estructures d’ordre (què va primer, què ve després en cada cançó o dansa), sobre el llenguatge i els números (solen aparèixer números en les danses i en les cançons tradicionals).

– Jocs de  rols o fantasia, al voltant dels 5/6 a ….  
Ve a ser un joc simbòlic més elaborat, la canalla representa personatges diferents del que són en realitat (anumals, peronatges fantàstics, de contes, còmic…), caracteritzats en relació al personatge i construïnt l’ambient que necessiten, on la imaginació i la cretivitat té molta força. Aquest joc ajuda a provar les capacitats  pròpies i col·lectives en situacions ficticies ( resoldre com fem fora els taurons, a construir un barco,) a gestionar emocions i a relacionar-se amb el altres.

Anuncis

Accions

Information

One response

13 03 2013
Kristal

What’s up to every one, as I am truly keen of reading this webpage’s post to be updated on a regular basis.

It carries pleasant data.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: